reciclant Buenos Aires

El primer cop que vaig ser a Buenos Aires va ser just després de la crisi del 2001. Recordo moltes cues als contenidors de brossa de restaurants i supermercats i, més tard, cap al vespre, gent estirant carretons amb sacs enormes per tot arreu.

En tornar-hi el 2007, vaig arribar en plena polèmica per l’aplicació de la “Ley Basura Cero” sobre la recollida de Residus Sòlids Urbans. Aquest circuit “Informal” de recollida de brossa va augmentar molt després de la fallida de l’Estat. A causa de la devaluació i davant la impossibilitat d’importar materials, molta gent es llença al carrer a buscar-se la vida amb el reciclatge de la brossa com a sortida. Durant un parell de mesos, vaig seguir la ruta diària d’alguns d’aquests treballadors, amb gent de la cooperativa El Álamo, que recollia paper i cartró al costat de l’Estació de trens Villa Puyredon del Ramal Retiro-Mitre de TBA. I d' un altre grup, format bàsicament per membres d'una mateixa família, que arribava cada vespre des de Villa Fiorito (prop del barri de la Boca) per recórrer la zona de l’Abasto.

L’eliminació del “Tren Blanco” (tren habilitat especialment per als “cartoneros”), juntament amb queixes veïnals i l’especulació en l’aprofitament dels residus, van acabar per deixar fora del sistema tot aquest col•lectiu de treballadors, tot i ser els veritables responsables dels canvis en la política mediambiental del govern de la ciutat de Buenos Aires.